Ortofotos digitals:
Aquesta es defineix com aquell producte cartogràfic dotat de mètrica i escala, els quals s'obtenen mitjançant la manipulació de la fotografia aèria vertical en un entorn completament digital.
Bàsicament la producció de ortofotos digitals consisteix en la digitalització dels fotogrames de vol i en la deformació de la imatge, píxel a píxel, procés conegut amb el nom de ortoprojecció, fins a situar cadascun d'ells en la seva veritable posició, dintre de les toleràncies pròpies de cada escala. Al final l'efecte aconseguit és el mateix que s'obtindria si cada objecte del terreny hagués estat fotografiat des de la seva pròpia vertical i a una altura variable per a cadascun d'ells, de manera que tots apareixen representats a la mateixa escala.
Plànols fotogramètrics analògics i analítics:
La fotogrametria permet obtenir un model semblant al terreny amb imatges registrades en camp.
Necessita uns punts (denominats "punts de suport") per a efectuar la transformació des de les imatges a la realitat. Una vegada amb aquest model és relativament fàcil obtenir del mateix les coordenades de tots els punts necessaris, amb una precisió homogènia i amb uns rendiments que superen de bon tros els obtinguts en camp.
És una tècnica que no para d'evolucionar i que té multitud de sortides encara incipients: fotogrametria amb video, obtenció d'imatges amb radiacions no visibles, art, indústria, realitat virtual, vols interactius etc.